La conjuntura econòmica i social que ha plantejat la COVID-19 ha deixat patent, no només la necessitat d’impulsar la digitalització de la societat, sinó de fer-ho a més amb perspectiva de gènere. El confinament ha deixat al descobert que moltes empreses no estaven preparades per desenvolupar les seves activitats de forma online. El que ha sigut especialment significatiu en el cas dels negocis dirigits per dones en edat madura. El teixit empresarial femení, compost en una destacada proporció per microempreses de caràcter local, s’ha topat de ple amb la bretxa digital de gènere existent. I és que tot i que l’ús d’Internet és igualitari entre homes i dones, no és difícil constatar que la presència de dones en activitats tecnològiques és escassa. Arran d’aquesta observació, s’ha publicat el document de treball “Competències transformadores per la igualtat de gènere en la societat i l’economia digital“ (GEIGSD), per tal d’afrontar la digitalització des d’una perspectiva de gènere.
Després de revisar aquest interessant document, m’agradaria centrar-me en dos punts de vista que considero vitals per explicar la situació actual de la bretxa digital femenina i oferir solucions al respecte:
- El primer té a veure amb l’edat: entre les mateixes dones conviu una bretxa generacional on les joves superen a les d’edats més avançades en el coneixement i ús de les eines digitals. Tot i que Espanya ocupa el lloc quinzè en l’àmbit europeu en proporció de dones amb habilitats TIC per sobre de les bàsiques, encara tenim un escàs pes en l’economia digital.
- El segon factor són les conegudes desigualtats de gènere: sovint, observo com moltes empresàries de mitjana edat solen situar passar temps amb la família per sobre d’evolucionar en els seus negocis i créixer a nivell digital. Les convencions socials, unides als ‘terrats de vidre’ empresarials i a una cultura emprenedora per florejar, fa que les dones estiguem en un segon pla en l’àmbit tecnològic.
En relació a Catalunya, les dades parlen per si mateixes. Les dones representem només el 8% dels treballs especialitzats, relacionats amb les noves tecnologies al territori, segons el Cercle Tecnològic de Catalunya. En aquest sentit, ja s’està treballant en propostes per pal·liar la situació. El Pla DonaTIC, aprovat recentment per la Generalitat, planteja la digitalització amb perspectiva de gènere fixant quatre objectius principals: despertar les vocacions tecnològiques, donar visibilitat a les dones líders en innovació, capacitar i formar digitalment i promoure la igualtat en les empreses i els emprenedors. Queda patent que la voluntat política és minimitzar la bretxa digital de gènere, ja que les seves implicacions econòmiques i socials són notòries. Com afirma l’informe de ClosinGap i Vodafone, si s’igualés la presència femenina a l’actual masculina en llocs STEM es generarien 31.200 milions d’euros més a l’any, el que suposa, cerca del 3% del PIB.
I nosaltres, què podem fer des del nostre àmbit d’actuació per fer front a aquesta realitat? Principalment, hem d’enviar un discurs de poder i positiu sobre la digitalització femenina. Les dones hem de perdre la por a presentar-nos davant la societat com a expertes en tecnologies i conscienciar-nos sobre la millora de les nostres competències. Així ho entenem a l’Associació Professional d’Empresàries Ap!Lleida, que tinc l’honor de presidir. En els diferents tallers i activitats formatives que organitzem tot l’any, per més de 100 sòcies treballem el networking, la mentorizació i l’assessoria digital per ajudar-nos entre nosaltres, dins i fora del procés de digitalització.
Així, les participants aprenen de la mà de les seves tutores a utilitzar eines tan senzilles com Instagram o WhatsApp. També a aplicar estratègies de negoci que combinen tant online com offline, per tal de fer un gran salt qualitatiu en els seus projectes. Perquè creiem que trencar la bretxa digital de gènere és una labor que ha de començar per nosaltres mateixes i per posar de manifest les nostres fortaleses com a individus i grup social. La digitalització amb perspectiva de gènere és tot un repte com deia al principi, però sense dubte un dels més il·lusionants, ja que suposa donar un cop de mà a la igualtat real en tots els sentits i de la que cada cop estem més a prop.
Laia Rogel
Ceo de La Pometa, agència creativa
Presidenta d’Ap!Lleida (Associació d’Empresàries de Lleida i Pirineus)
Bibliografia:
