Durant tot el mes de març a la ciutat de Lleida i arreu s’estan duent a terme diferents actes vinculats al Dia Internacional de la Dona Treballadora. Un dels drets que es reivindiquen és la conciliació laboral i familiar.
Fa uns dies veia una conferència d’en Victor Kuppers en el que deia que tots anem per la vida com a, cito textualment, “pollos sin cabeza”, corrent tot el dia. Ens falten hores per poder fer tot allò que tenim programat al llarg del dia i vivim amb la sensació de tenir sempre quelcom pendent. Pendent d’acabar aquella tasca a la feina, pendent d’enviar aquell correu, de fer aquella trucada, de llegir aquell llibre, de quedar amb aquell amic que fa dies que no veus, de dedicar més temps als fills, de tenir un moment per tu.
On està la solució? Actualitzar les lleis de conciliació? Saber gestionar millor el temps? Saber delegar? Repartir les tasques familiars? Saber seleccionar tota la quantitat d’estímuls externs que ens arriben al llarg del dia?
La primera solució està en un mateix, la segona en la societat i la tercera en el sistema. Així doncs, cal marcar-nos una nova tasca, saber conciliar. Tindrem temps?
