Com resumiries la teva trajectòria professional?
Em defineixo com una fotògrafa i autora lleidatana que transforma moments quotidians en poesia visual. La meva obra respira sensibilitat, consciència i una mirada profunda cap al món que ens envolta.
El que em connecta amb la fotografia és la necessitat de donar visibilitat a l’existència del món. No només al món físic, sinó també al món emocional, aquell que sovint queda ocult. Fotografiar és, per a mi, una manera de reconèixer, dignificar i fer present allò que mereix ser vist i escoltat.
Tot comença a l’Índia, l’any 2010. Un país amb el qual em sento profundament connectada; tant, que abans de la pandèmia hi viatjava cada dos anys. L’Índia és, per a mi, una recàrrega d’energia: com la llum per a un dispositiu. Un lloc on em reconec, on em sento a casa.
Allà puc interactuar amb les persones, mostrar les fotografies que faig i observar com els seus ulls s’il·luminen. No cal res més. És una sensació extraordinària. Amb un gest o una mirada, es dibuixa un somriure que ho diu tot. No té preu. Et fa sentir present, connectada i viva.
L’Índia és un espai que m’obre, que em desarma i que em recorda qui soc. Em mostra, una vegada i una altra, que la vida és molt més senzilla del que sovint imaginem.
A partir d’aquesta connexió neixen, de manera natural i intuïtiva, diversos projectes vinculats a aquest territori. Entre ells, llibres solidaris com Territori Emocional, que va aconseguir recaptar 4.900 €, i el projecte actual L’aigua és vida. Aquest darrer aborda la realitat del canvi climàtic des d’una mirada sensible, combinant dades i imatges impactants amb poesia visual, música i una proposta artística que juga amb la verticalitat i l’horitzontalitat del llibre, així com amb diferents tipografies, per generar una experiència completa i transformadora.
Explica’ns una mica la teva formació.
Vaig començar a fer fotografia durant els meus estudis a Belles Arts. A segon curs, havíem de presentar un projecte, i aquest repte em va portar, el Nadal del 2019, fins a Txernòbil, on vaig viatjar per desenvolupar el meu projecte final, previst per al maig del 2020. No obstant això, al març va arribar el confinament per la Covid-19 i tot va quedar en suspens. Va ser en aquell silenci i aquella aturada quan vaig iniciar la meva primera edició: Silencis.
A partir d’aquí, la fotografia es va convertir en un motor constant. Durant la pandèmia es van obrir noves oportunitats, com la formació online, que em van permetre continuar creixent i explorar nous camins.
El 2020 em vaig formar amb el fotògraf documentalista Raül Moreno (ROMA), reconegut pels seus projectes a Txernòbil. El 2021 vaig cursar un programa d’especialització en fotografia documental a l’IEFC de Barcelona, amb Nuria López. Posteriorment, durant el 2021 i 2022, vaig continuar la meva formació a l’escola LENS de Madrid, centrada en fotografia documental i narrativa visual (Poemas Envelope).
Entre 2023 i 2025, he estat realitzant, per etapes, un màster en fotografia i narrativa visual a l’Escola de Fotografia STJ. Actualment, continuo ampliant coneixements amb formació en fotografia emocional a ANDANA.
Cal destacar que, abans d’iniciar aquesta trajectòria més acadèmica, ja havia realitzat diverses formacions amb fotògrafs del territori. Tot i això, va arribar un moment en què vaig sentir la necessitat d’anar més enllà i aprofundir en la meva pròpia mirada i llenguatge fotogràfic.
Quina és la teva marca personal?
Fotografies amb ànima. Imatges que fan sentir, que fan vibrar i que no deixen indiferent.
Quins motius et van fer emprendre?
Com deia abans, el meu objectiu és arribar a emocionar a través d’una fotografia. Quan faig presentacions, ja sigui d’una exposició o d’un llibre, i observes les persones que t’acompanyen —que han vingut a escoltar-te— i veus com s’emocionen, això et dona força i sentit per continuar.
És una tasca que, en part, neix de les experiències viscudes i també de la meva manera de ser. Crec fermament que tothom es mereix una oportunitat, i que en llocs com l’Índia, el Nepal o Gàmbia —on he pogut compartir la meva fotografia— el canvi de mentalitat i el creixement passen, inevitablement, per l’educació.
La meva relació amb la fotografia va començar com un hobby, gairebé sense pretensions. Amb el temps, però, s’ha convertit en una passió que em defineix profundament. La càmera ja no és només una eina, sinó una extensió de mi mateixa.
M’acompanya en el dia a dia, en els viatges, en les trobades i en els silencis. La fotografia va arribar sense fer soroll: al principi era una curiositat, una manera de retenir instants que em cridaven l’atenció. Però amb el temps s’ha convertit en una forma d’expressió i de connexió amb el món.
No fotografio per capturar la bellesa superficial. El que em mou és la necessitat de donar visibilitat a allò que sovint passa desapercebut: mirades, gestos, silencis… tot allò que parla sense paraules. Quan faig una fotografia, no només observo; escolto, sento. És un diàleg íntim amb la realitat, una manera de dir: “això existeix, això importa”.
En aquest procés hi ha una part de resistència, una part d’amor i, sobretot, una part de la meva essència.
Les meves obres
• Silencis (2020): recull fotogràfic que captura instants íntims i reflexius.
• Mirades que parlen (2022): fotografies que expliquen històries sense paraules, amb una forta càrrega emocional.
• Territori Emocional (2023): viatge visual i literari per l’Índia, amb un enfocament solidari que va permetre recaptar 4.900 €, destinats a la plantació d’arbres neem.
• L’aigua és vida (2025): segon llibre solidari, de caràcter documental, estructurat en dues parts: una primera que aborda el canvi climàtic i una segona de caire emocional. Els fons recaptats es destinen a projectes educatius per a infants de 3 a 6 anys al Nepal.
Per què et vas associar a Ap!Lleida?
L’oportunitat d’impulsar la meva obra perquè viatgi més enllà de les fronteres i arribi a noves mirades. M’apassiona compartir-la i esdevenir un canal per ajudar a observar el món des d’altres perspectives.
Quins són els teus objectius dins l’associació?
Creixement personal, generació de noves oportunitats i la convicció que el talent femení és clau en la construcció del futur.
Com presentaries Ap!Lleida a les persones que no són sòcies?
Que la vida està plena d’oportunitats, però cal saber generar-les. I no hi ha millor manera de fer-ho que compartint aquest camí amb un grup de dones valentes.
